Bloc 1

Presentació i expectatives

Sóc Imma García, tinc 19 anys i he viscut tota a vida a Badalona. Sóc una persona molt alegre, i el que més m'agrada és passar temps amb la meva família i amics,  viatjar i riure molt. 

Vaig escollir estudiar educació primària perquè des de fa molt de temps penso que l’educació és una de les funcions més importants de la societat,  sempre m’he imaginat treballant amb gent, de cara al públic, i en especial amb nens, i crec que una bona educació pot canviar realment la vida d’un nen.

Sincerament, tot i que des de fa molt de temps teia clar que volia estudiar el grau d’educació primària, mai m’havia aturat a pensar en l’àmbit de l’educació visual. En un primer moment, abans de començar el curs, al veure el nom de l’assignatura vaig pensar que seria una classe com les de plàstica a l’institut, però reflexionant més vaig pensar que estaria més enfocada a l’educació dels nens des de l’àmbit visual, i allà les meves expectatives van canviar totalment. Per tant, enfocant-lo d’aquesta manera, automàticament relaciono l’educació visual amb tot allò que és més original i lúdic pels nens, em sembla que aquesta assignatura pot ser una gran oportunitat d’aprendre mètodes d’ensenyament i aprenentatge pels alumnes des d’aquesta perspectiva més lúdica i original que pot motivar més als nens, i a nosaltres mateixos alhora de produir activitats per aquests. A més a més, des del meu punt  de vista crec que com més podem cridar l’atenció dels nens a l’edat escolar és utilitzant i potenciant els seus sentits, sobretot la vista, i experimentant, per tant, m’agradaria que  l’assignatura ens pogués aportar recursos d’aquest tipus. També m’agradaria molt entendre quins ensenyaments i aprenentatges en concret es troben darrere de determinades activitats de l’educació visual com per exemple el dibuix, ja que tinc una lleugera percepció i idees pròpies, però no ho sé certament.

Questions proposades

Què recordem? Què vàrem fer? Com es feia (metodologia) ? 

Tinc molts records del llarg de la meva vida  relacionats amb la plàstica, però tinc clar, que tinc molt més records de quan era petita, que no de quan ja anava a l’institut. De l’època d’educació primària recordo l’assignatura de plàstica com aquella que dius ràpidament quan et preguntaven què era el que més t’agradava fer a l’escola, entre d’altres coses. Acostumàvem  a fer activitats de dibuixar, pintar, reproduir quadres, retallar, repassar amb un punxó, etc., manualitats en general. Bàsicament, anàvem treballant diferents coses que els professors ens manaven , en general de manera individual, sempre amb l’ajuda del professor. Com aquest tipus d’activitats m’agradaven molt a primer, segon i tercer de primària feia una extraescolar anomenada dibuix i pintura, de la qual conservo molts més records que de l’escola, i guardo moltes creacions d’aquesta època. A mesura que anava creixent ja no utilitzava tant de temps per la plàstica, fins que vaig arribar a l’institut i finalment, i la plàstica va canviar radicalment, De la plàstica de l’institut recordo coses molt més tècniques, i professors molt més durs, però que en canvi, només ens deien les instruccions de que havíem de fer, però no ens explicaven mai com.

Aspectes o experiències  positives  i no tant positives què hem tingut. 

Com a experiències positives, tinc moltes de quan era petita, com moments que regalava un dibuix als meus pares i els agradava molt i el penjaven a casa, o estar pintant hores i hores a casa amb la meva germana i els meus cosins, de l’escola tinc records més difuminats, però recordo gaudir molt quan teníem més llibertat i no ens regir tant per una cosa com quan copiàvem un quadre.Com experiències negatives recordo la frustració a l’educació secundària pr no fer les coses suficient bé com per agradar al professor, i arribar al put de pensar que aquest tipus d’activitats era cosa de persones determinades.En conclusió, les meves experiències i records són cada vegada menys positius i menys abundants a mesura que anava creixent.

Què creus que vas aprendre  de la matèria? T’ha servit en un futur?  És el mateix el què ens han ensenyat , que el què hem après?  Justifica la resposta: Per què? Quina diferència hi ha entre ENSENYAR / APRENDRE?  

De la matèria vaig aprendre diferents coses com retallar, pintar, dibuixar certs element, i diferents tècniques com el carbonet, aquarel·les, punxó, fer escultures, etc. Penso que per un futur m’ha servit clarament saber retallar, dibuixar també perquè alguna vegada he hagut d’expressar-me a través de dibuixos, i en general moltes coses que vaig treballar de perspectives i dimensions em van ajudar posteriorment.No és el mateix el que m‘han ensenyat que el que he après, ja que penso que em van ensenyar moltes més coses de les que vaig aprendre, però en el meu cas de la majoria de coses que me’n recordo i realment he adquirit com a aprenentatge són aquells coneixements o que més m’han agradat i motivat pel seu impacte en mi, o perquè al final són el coneixements que més he utilitzat al llarg de la meva vida, i per tant, han suposat un aprenentatge significatiu. Ensenyar i aprendre són processos diferents, però molt relacionats, ja que l’objectiu principal del ensenyament és l’aprenentatge. Però pot haver aprenentatge sense ensenyament, tot i això és millor l’aprenentatge a través de l’ensenyament, un guia que ens porti fins l’aprenentatge,  i també  ensenyament que no acabi de produir un aprenentatge significatiu. És a dir, ensenyar és el procés de transmetre uns coneixements, experiències habilitats, etc., a una altra persona, i l’aprenentatge consisteix en l’adquisició d’uns coneixements, habilitats, experiències, etc.  

Com creiem què hauríem d’enfocar l’assignatura com a futurs mestres? (Aquesta resposta té que veure en com considerem com a persones adultes la nostra relació amb les Arts, les Arts Visuals, la Cultura, la Cultura Visual que ens envolta. Cal argumentar quina és la nostra relació  al respecte.)

La meva relació amb les arts en general, ha anat canviant a mesura que he anat creixent. Quan era més petita tenia un concepte de l'art com a forma d'entreteniment. Actualment quan penso en la cultura i arts visuals  penso en la cultura i art d'un territori, en els seus carrers, edificis, museus, etc, i també penso en l'art com a forma d'expreesió.  Per això penso que una bona forma d'enfocar l'assignatura seria relacionar d'alguna manera l'entreteniment i diversió amb l'aprenentatge del art i cultura visual. 

Fotografia contemporània i valors a l'escola

Aquells fotografies que són més grans, són les quatres fotos que he seleccionat.  

                        

   

Seqüencia temàtica

A partir d’aquesta tria, i de la de les meves companyes  hem coincidit totes en haver  escollit una o més d’una fotografia sobre la família, i hem pensat escollir com a tema de  la proposta didàctica conèixer els tipus de famílies presents a la nostra societat a partir de  la pròpia experiència i de l’experimentació. 

Com a proposta d'activitat hem pensat: 

-Els infants entren a la classe i es troben a una persona asseguda d’esquena. Aquesta, és la parella de la mestra, però ells i elles no ho saben i han d’endevinar-ho. Un cop endevinat, hauran d’arribar a la conclusió que tractarem el tema de “la família” amb l’ajuda d’unes “pistes”, l’agrupació de les nostres fotos.

-Un cop introduït el tema en qüestió, la mestra fa grups heterogenis entre els infants (per exemple, 5 grups de 5). Cada infant exposa als altres nens i nenes del seu grup què és per ell/a la família, qui en forma part, etc.

-A partir de les experiències dels membres del grup, cada agrupació d’alumnes fa una representació estàtica (“foto”) en total llibertat i amb diferents materials exposant què és per ells una família. Disposen de disfresses, material de pintura, material esportiu, material del pati, etc.

-Un cop feta la “foto”, els companys de classe han d’intentar explicar què hi veuen; persones que hi ha o que es veuen representades, preguntes i hipòtesis que es fan, etc.

-Reflexió final (després d’haver acabat totes les representacions estàtiques). Les mestres llencem dues preguntes les quals han de ser, en primer lloc, consensuades en grup per arribar a un consens o a una resposta comuna i, en segon lloc, cada grup exposa la seva resposta o comentari en alt.

-Les preguntes són: Creieu que hi ha una família millor que una altra? Per què? / Les famílies han estat sempre així o han anat canviant durant el temps?